INS Can Puig
Rococo
El Rococo és un estil ric i suggeridor que es desenvolupa a França i és ben acceptat arreu d'Europa central.
És un art al servei de la comoditat, del luxe i de la festa. En el Rococó s'aplica el concepte de l'art. El culte per la bellesa sensual correspon a l'actitud natural d'una societat frívola.
L'estil Rococó es caracteritza per un art refinat i distancial essencialment aristocràtic.
Neoclassicisme
El Neoclassicisme sorgeix a principis del segle XIX com a reacció contra els excessos del Barroc i el Rococó per a sometre l'art al predomini de la raó, tot cercant l'equilibri i l'harmonia ideal de les formes clàssiques.
Es construeix a partir d'un concepte estètic basat en els models grecs.
Però no s'ha d'entendre com una simple imitació del món clàssic, sinó més aviat com una revisió o adaptació d'aquest model al món del segle XIX. L'art neoclàssic va voler ser un art modern i compromès amb la problemàtica del seu temps. L'academicisme, és a dir, la necessitat d'ajustar-se a unes normes va ser un tret fonamental del Neoclassicisme i coincideix perfectament amb l'esperit racionalista de la Il·lustració
Presentació Neoclassicismede Carmen Aranda i Mònica Navarro
Francisco de Goya
L'obra de Goya és díficil de classificar estilisticament, perquè es va moure entre un classicisme personal i un romanticisme crític.
En la seva primera etapa va tenir com a model la pintura del Barroc italià tardà, però que abandona per un academicisme personal que no està mancat de realisme.
Fou un gran retratista, home d'ideologia il·lustrada. En algunes de les seves obres reflecteix una visió crítica del fanatisme religiòs i també va fer una dura crítica contra la invasió francesa.
Les seves darreres obres, suposen per una banda l'anticipació expressionista en les seves pintures negres i en "La lletera de Burdeos" anticipa l'impressionisme
Romanticisme
El Romanticisme no només és un estil artístic,, sino també una actitud vital.
Aplicat a l'art, neix com a contraposició al càlcul i l'harmonia de les normes neoclàssiques.
Es proposa un nou ordre basat en l'exaltació vitalista i la necessitat d'explorar nous camps.
Així es caracteritza per: l'exaltació de l'individu i de les tradicions; l'aspiració a la llibertat individual i nacional; l'historicisme com a recerca de les arrels nacionals en el passat; la comprensió i el sentiment de la natura des dels vessants sensible i religiòs i la predilecció per l'exòtic, l'imaginari i l'irracionals
Arquitectura segle XIX
Presentació Romanticisme de Carmen Aranda i Mónica Navarro
Presentació de Goya
Presentació Arquitectura s.XIX de Antonio Nuñez
L'arquitectura del segle XIX cerca per una banda les pròpies arrels a partir de l'arquitectura historicista i a finals del segle, els nous materials esdevenen protagonistes d'una nova concepció arquitectònica, principalment el vidre i el ferro colat.
En un primer moment el ferro es va fer servir per edificis industrials. A partir de la meitat del segle XIX es van construir edificis de ferro i vidre per acollir grans exposicions universals.
A finals del segle XIX, les estructures metàl·liques serveixen d'element de suport i van permetre limitar la funció dels murs a la d'elements de tancament.
L'objectiu dels arquitectes-enginyers és aconseguir la funcionalitat dels edificis
Realisme
El realisme cerca la realitat més propera i quotidiana, Són les noves classes sorgides de la Revolució Industrial les protagonistes d'aquest nou art que va revutjar la retòrica romàntica i la idealització clàssica.
S'abandonen els temes medievals, clàssics o orientals i se substitueixen per temes contemporanis, tractats amb aparent objectivitat.
L'artista és part de la societat i no pot contemplar-la impassible i sovint pren partit pels més humils i es compromenten amb els grans problemes polítics i socials.
L'aparició de la fotografia va influir en els artistes: la composició, els enquadraments eren causals com en una fotografia i la tècnica era lliure.
Representaven de manera fidel allò que tenien davant dels ulls. La creació artística es justificava per si mateixa i havia de ser tècnicament perfecta,, perquè l'artista pintava allò que veia, però escollia allò que mirava
Presentació del Realisme de Camen Aranda i Mònica Navarro
Impressionisme
Al darrer quart del segle XIX, l' Impressionisme va culminar la tendència d'unir visió i llum.
- Es representava la llum per mitjà de tons cromàtics
- Percepció dels colors per l'ull en relació als colors pròxims
- Importància de la incidència de la llum, es representen els colors tal i com es veuen
- Un mateix paisatge pot ser objecte de múltiples representacions amb tonalitats diverses
-Coloració de les ombres en detriment dels clarobscur
- Ús de la pinzellada solta
Postimpressionisme
El Postimpressionisme representa la porta d'entrada a l'art del segle XX.
Tots els artistes postimpressionistes parteixen de l'impressionisme, però en els seus plantejaments pictòrics van optar per camins oposats.
Presentació l'Impressionisme de Carmen Aranda i Mònica Navarro
Presentació del Modernisme de Carmen Aranda i Mònica Navarro
Modernisme
El modernisme proposa l'emancipació de l'arquitectrua en favor d'unes tipologies decorativistes inspirades en la natura, que intenten reaccionar contra l'historicisme.
Integra les diferents arts i reivindica el treball artesà.
Trenca definitivament amb la tradició i aprofita els avantatges que ofereixen la tecnologia i la indústria.
Es manifesta primer en l'artesania amb l´ús de línies serpentejants i els motius florals i geomètrics. Aquesta idea va passar a l'arquitectura: l'edifici ja no és un bloc tancat i format per plans i arestes i es va cedir la preferència a les superfícies corbes, amb línies sinuoses i ondulades, amb grans obertures i espais buits amb miradors i balcons que es despreocupen de la simetria; i amb la incorporació de motius decoratius a base de materials de color, ferros forjats i fustes retallades amb formes que evoquen la natura orgànica.